Ens vam acomiadar d’un mes de març intens, ple d’actes públics i inauguracions a corre-cuita del alcalde Hereu, degut als canvis de la LOREG, amb la obertura del Museu Blau. El museu Blau és la reubicació del museu de Ciències Naturals de Barcelona a un altre espai: L’edifici del Fòrum. Després de 7 anys i 150M€ (!) invertits en l’edifici, sembla que finalment s’ha trobat una funcionalitat a l’espai per a què no només sigui usat pels skaters. Set anys i 150M€. Unes xifres que retraten el consistori en les facetes en què més excel·leix: La ineficàcia i el malversament.
Ineficàcia, perquè resulta dramàtic que hagin tardat 7 anys per trobar un ús raonable per una inversió milionària. I malversament, com a conseqüència de la inacció municipal durant tot aquest llarg període de temps en què l’auditori de base triangular no ha tingut un ús clar.
L’abril ha vingut marcat per la consulta sobre la independència del 10-A, promoguda per BCN Decideix. La consulta que havia de posar fi a la, llavors utòpica, onada iniciada un no tan llunyà 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Una consulta en què es preguntava a tots els barcelonins si volien o no que Catalunya esdevingués un Estat social i democràtic integrat en la Unió Europea i que ha resultat ser un èxit de participació amb el 21,37% del cens. 257.645 persones han donat suport a la consulta, que són 5.292 més de les que van votar a favor del bipartit municipal que governa la ciutat.
D’uns mesos ençà i amb el despropòsit que esdevingué la consulta de la Diagonal, encara en la memòria de tots els barcelonins, les comparacions en quant a la organització i la futura participació eren cada cop més inevitables. L’equip de govern no les tenia totes i l’incomodava que un procés purament democràtic i sorgit i pagat única i exclusivament pel poble pogués tenir més bona acollida que el que un any abans havia organitzat i anunciat sense èxit, per tot arreu, el propi Ajuntament.
L’orgull, el no saber perdre, sembla ser que ha dut a l’Ajuntament a intentar obstaculitzar la consulta ciutadana, basant-se en els recents canvis de la LOREG i barrejant la plataforma com a organització política per tal de justificar el seu suposat error administratiu que va impedir el desplegament de 400 banderoles per la ciutat per tal de donar a conèixer la consulta i promoure la seva participació. La pilota va passar a mans de la Junta Electoral, que com bé devia haver calculat l’alcalde Hereu, no va emetre sentència fins passada l’efemèride. I fou a favor de BCN Decideix.
Així doncs, l’alcalde ha demostrat ser una persona que només creu en la democràcia i el joc net quan és promogut des del partit; i ha deixat en evidència, un cop més, que no té l’alçada suficient per a ser reelegit alcalde d’una ciutat que en ple segle XXI ha de ser referent i impulsora de mecanismes més participatius que ens acostin a una democràcia a la qual no només puguem veure, sinó amb la que també puguem parlar-hi i sentir-nos nostra.
Sergi Sarri,
Vice-coordinador d'Acció Política de la JNC-BCN
