2 de set. 2010

El canvi a Barcelona

Comença el curs polític a Barcelona, tot i que enguany probablement no tindrem les portades de la premsa tan impactants com fa un any, on mostraven com a la nostra ciutat s'exerceix la prostitució en ple centre i a ple dia; però això no vol dir que no succeeixi.

La nostra és una ciutat d'èxit, de moda internacionalment. Cada any, la visiten més de 7 milions de turistes i, és clar, per nosaltres és un orgull poder dir que vivim o som de Barcelona. No ens passa el mateix però amb el seu govern municipal, amb un Ajuntament que hauria de ser de tots però que s'ha convertit en el búnker del PSC.

Un èxit col·lectiu que només pot sobreviure en el temps si s'actua decididament sobre els riscos i problemàtiques que té. Perquè de res serveix ser una ciutat envejada per tot el món, si els que aquí hi vivim no podem participar-hi d'aquest èxit.

L'agonia de Jordi Hereu i del seu equip ja sembla no tenir aturador. Barcelona és una ciutat anèmica, sense pols ni creativitat, que ja no suma esforços entre tots els que l'estimem, la trepitjem i hi vivim. I cada dia som més els que ens preguntem, fins quan podrem seguir així.

Per tot això i molt més, necessitem un canvi. Però no podem deixar-ho aquí, no ens podem conformar en un canvi perquè els qui fa 31 anys que manen ho fan molt malament, sinó que hem d'anar molt més enllà. Hem d'aconseguir tornar a fer entrar la il·lusió per Barcelona a totes i cadascuna de les llars de la nostra ciutat, a tota la gent. Perquè s'ho mereix, i perquè ens ho mereixem.

Cal doncs que tots ens hi deixem la pell, perquè Barcelona i els barcelonins, ens necessiten ara més que mai.