Francina Vila fa 7 preguntes a l'Alcalde Hereu en relació al Pla d'equipaments juvenils de Barcelona 2008-2015Avui el govern municipal ha presentat el Pla d’equipaments juvenils de Barcelona 2008-2015, que estableix quina serà la xarxa d’espais juvenils de titularitat municipal de la ciutat.
Es preveuen tres tipologies d’equipaments (espai jove, punt d’informació jove i casal de joves) distribuïts per tota la ciutat segons tres factors: població juvenil, territori i transport públic. El resultat del pla és un mapa “realment bonic”, estètic i amb molts colors i números, però que no es correspon amb la realitat.
El govern no hauria d’haver aprovat un pla dirigista que no té en compte les necessitats de les entitats juvenils de la ciutat.
Així, al Sr. Hereu li faig 7 preguntes:
1. Ha consultat les associacions i entitats juvenils de cada districte?
2. Ha parlat amb elles per saber quines són les seves demandes?
3. Ha tingut en compte els locals o casals d’entitats de joves que ja puguin estar oferint aquest servei?
4. Ha posat a disposició els nous locals per a aquestes associacions juvenils?
5. Perquè han exclòs els espais que no són de titularitat municipal?
6. Què passa amb les associacions juvenils que ja són a la ciutat i donen servei als joves?
7. Què les entitats cíviques no ajuden a l’emancipació dels joves i a la seva formació fent una tasca social?
La resposta ja us podeu imaginar quina és!
La Fundació Ferrer i Guàrdia va fer un estudi, presentat el 2007, que recull la situació dels equipaments juvenils a la ciutat i analitza quines necessitats tenen les entitats juvenils pel que fa als locals .
La situació és la següent:
- un de cada 4 esplais i agrupaments de la ciutat té un local de menys de 100 m2
- es valoren millor els locals cedits per les escoles concertades i les associacions que els locals cedits per l’Ajuntament
- la meitat d’esplais i agrupaments es queixa del mal estat de conservació dels seus locals
- el 43% de les entitats consideren que el seu local és insuficient per satisfer les seves necessitats
- el 65% dels equipaments presenta barreres arquitectòniques
- el 49% dels equipaments no té calefacció
- el 49% de les entitats no tenen accés a internet
Les xifres són prou significatives perquè el govern de l'Ajuntament de Barcelona faci una aposta ferma pel teixit associatiu sense fer-li competència.
Durant molts anys un dels motors del dinamisme social i cultural de Barcelona ha estat la societat civil organitzada; sobretot en èpoques en les quals no disposavem d’institucions catalanes pròpies.
L’Ajuntament de Barcelona no hauria de promoure una societat assistencial que converteix els ciutadans en simples receptors dels serveis que presta l’administració.
Seria interessant que des de les administracions es promoguessin projectes juvenils emprenedors en l’àmbit del lleure, la formació i la cultura. D’aquesta manera, els joves es convertirien en veritables actors socials.
Es preveuen tres tipologies d’equipaments (espai jove, punt d’informació jove i casal de joves) distribuïts per tota la ciutat segons tres factors: població juvenil, territori i transport públic. El resultat del pla és un mapa “realment bonic”, estètic i amb molts colors i números, però que no es correspon amb la realitat.
El govern no hauria d’haver aprovat un pla dirigista que no té en compte les necessitats de les entitats juvenils de la ciutat.
Així, al Sr. Hereu li faig 7 preguntes:
1. Ha consultat les associacions i entitats juvenils de cada districte?
2. Ha parlat amb elles per saber quines són les seves demandes?
3. Ha tingut en compte els locals o casals d’entitats de joves que ja puguin estar oferint aquest servei?
4. Ha posat a disposició els nous locals per a aquestes associacions juvenils?
5. Perquè han exclòs els espais que no són de titularitat municipal?
6. Què passa amb les associacions juvenils que ja són a la ciutat i donen servei als joves?
7. Què les entitats cíviques no ajuden a l’emancipació dels joves i a la seva formació fent una tasca social?
La resposta ja us podeu imaginar quina és!
La Fundació Ferrer i Guàrdia va fer un estudi, presentat el 2007, que recull la situació dels equipaments juvenils a la ciutat i analitza quines necessitats tenen les entitats juvenils pel que fa als locals .
La situació és la següent:
- un de cada 4 esplais i agrupaments de la ciutat té un local de menys de 100 m2
- es valoren millor els locals cedits per les escoles concertades i les associacions que els locals cedits per l’Ajuntament
- la meitat d’esplais i agrupaments es queixa del mal estat de conservació dels seus locals
- el 43% de les entitats consideren que el seu local és insuficient per satisfer les seves necessitats
- el 65% dels equipaments presenta barreres arquitectòniques
- el 49% dels equipaments no té calefacció
- el 49% de les entitats no tenen accés a internet
Les xifres són prou significatives perquè el govern de l'Ajuntament de Barcelona faci una aposta ferma pel teixit associatiu sense fer-li competència.
Durant molts anys un dels motors del dinamisme social i cultural de Barcelona ha estat la societat civil organitzada; sobretot en èpoques en les quals no disposavem d’institucions catalanes pròpies.
L’Ajuntament de Barcelona no hauria de promoure una societat assistencial que converteix els ciutadans en simples receptors dels serveis que presta l’administració.
Seria interessant que des de les administracions es promoguessin projectes juvenils emprenedors en l’àmbit del lleure, la formació i la cultura. D’aquesta manera, els joves es convertirien en veritables actors socials.
