11 de jul. 2010

La JNC de Barcelona fa un balanç molt positiu de la manifestació del 10-J. El crit unànime de 1.500.000 catalans acaba de deslegitimar del tot —si és que això era encara possible— el Tribunal Constitucional, que després d’haver volgut estar per sobre de la sobirania del poble català ha rebut per resposta el rebuig explícit, contundent i rotund d’un poble que porta molts anys suportant el desgast que li imposa la casposa Espanya. La sentència emesa pel Tribunal Constitucionalés la primera que s’emet contra una disposició amb valor de llei aprovada directament pel poble, no pels seus representants. Això i, sobretot, el fet que la resta de poders de l’estat ho hagin acceptat i ho hagin considerat legítim perquè va en favor dels seus interessos col·loca l’estat espanyol i sobretot les relacions entre Catalunya i Espanya en un punt de crisi mai assolit fins ara i d’una gravetat que només es pot resoldre amb una resposta contundent, la independència. No només fa segles que Catalunya és menyspreada per Espanya, sinó que això ha anat en augment fins a conduir a la situació actual, una paradoxa impossible de creure en un marc de democràcia: la sentència contra una disposició aprovada directament pel poble i l’acceptació d’aquest fet com a ‘normal’ són símptomes inequívocs que la democràcia espanyola és encara immadura i es troba, malgrat les aparences i els seus vans intents de tractar d’igual a igual països com França o Anglaterra, encara en una etapa d’autoconvenciment dels valors democràtics, però no de sincera convicció i confiança en ells.

La JNC de Barcelona, d’altra banda, se sent orgullosa de sentir-se part activa de la mobilització i participació en la marxa. No només van contribuir a l’elevada participació amb l’assistència de nombrosos militants del partit a la manifestació, sinó que va treballar intensament durant tota la setmana per aconseguir la màxima participació i el màxim ressò de la manifestació a favor del catalanisme més important dels darrers 30 anys. Durant dues tardes senceres, militants de la JNC de Barcelona van repartir 1.500 metres de senyera per tots els edificis de la Gran Via anant porta per porta per tal que tothom pogués penjar el símbol nacional de Catalunya als seus balcons i finestres durant la manifestació. Es van penjar també senyeres a totes les entrades de Barcelona, que van poder ser vistes tant pels barcelonins que tornaven a la ciutat com pels habitants de la resta de Catalunya i del País Valencià que arribaven a Barcelona per assistir a la manifestació. A més, a l’edifici d’un dels xamfrans de Passeig de Gràcia amb el carrer València, hi van penjar una estelada gegant que n’ocupava bona part de la façana acompanyada d’un cartell també de grans dimensions amb el lema "Catalonia is not Spain".
A més de la repartida i penjada de senyeres per la ciutat, els militants de la JNC van repartir fulletons on s’informava de les raons per les quals es convocava la manifestació, de la situació amb què el TC ha resolt el recurs imposat pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya, la manca de legitimitat que té el tribunal per resoldre sobre una disposició aprovada pel poble català, que com a poble té reconegut —si més no, teòricament— el dret a decidir sobre allò que l’afecta i sobre els canvis que ha imposat a la llei magna de Catalunya. Un total e 5.000 fulletons es van repartir dijous 8 al matí a les sortides de les principals parades de metro de la ciutat i divendres 9 al vespre a les portes dels cinemes de la ciutat, dos llocs, doncs, de màxima concurrència per tal de fer arribar el missatge a tanta gent com fos possible.